LA CAMPANA
electoral!
Perquè fa vuit anys que la EOI (Escola Oficial d’Idiomes) està pendent d’una nova seu? Per què no tenim un Centre d’Art i Cultura Contemporània a Tarragona? Perquè La Chartreuse segueix sent un fàbrica abandonada? La resposta és unívoca. Per què a l’Excel•lentíssim Ajuntament de Tarragona i família, no els interessa la cultura. Per un ajuntament endeutat fins al coll, amb pingüins i senyors del frac passejant-se per la casa consistorial, invertir en cultura! Quin mal rèdit! No, la cultura és subsidiària hi així ha de seguir sent. Que els donin les engrunes! Això si, s’hi s’han de ficar tres milionets d’euros pel futbol, de cap. I a fer el ridícul a primera. Les coses clares i la xocolata espessa.
Estimem Tarragona, la estimem; ens diuen amb gran verborrea. Pugeu a St. Pere i St. Pau i mireu al Camp, al Camp de Tarragona. Que hi veieu? Jo només hi veig un immens “putiferi”, una terra que es dessagna! Des dels setantes ha estat el model de progrés, vendre l’aire i l’aigua a les químiques, la platja als “guiris”, i la terra al millor postor. La cultura del totxo, aquesta ha estat la única cultura que s’ha promogut a consciència. I que ens queda per a l’orgull? Per la identitat? Per les futures generacions? Que és el que hem d’estimar? Les Gavarres o els pàrkings?
I ara, la pastanaga de la Capital Europea de la Cultura. Li traurem la pols a les muralles, quatre garlades i apa a fer calaix venent fricandó i souvenirs, Eureka! Quina manca t’autoestima, quina pobresa espiritual ens ha tocat viure. A que aspirem doncs, a que podem aspirar els joves? a fer de fregones o safates? I el que més a muntar-se la paradeta? Firaires!
Sort en tenim de l’amplitud de mires de la URV. No estem sols a l’univers, ens repeteixen. Menys mal que algú ha entès que el futur radica en la societat del coneixement. Que la indústria més potent del segle XXI és aquella vinculada a la comunicació i la ciència. Poder, també podem aspirar a ser creatius, a ser inventors, a ser emprenedors! Aquí a Tarragona? Molts joves ho dubten; i tots ho estem presenciant, on estan els més brillants, a Barcelona? Als USA?
En un món global, pensa global. Promoure els idiomes i la cultura del present, aquella que ens desxifra els enigmes i les forces del moment, són els puntals per sintonitzar amb el món. Idiomes i cultura contemporània, on les tenim? Malparats, empobrits, arraconats, mal vestits i atrinxerats, i tot i així encara s’arrosseguen amb una voluntat de ferro i un ànim admirables. I és aquí quan us pregunto: si vivim contents amb les engrunes que ens donen i no sorgeix un crit generalitzat de queixa, no estarem patint un síndrome d’Estocolm? Ens tenen raptades les entranyes?
Les sentiu? Escolteu les campanes com repiquen anunciant:
Sota les petroquímiques, estan les tomaqueres!
